Representació
Guia de la representació
Perquè pugues gaudir del Misteri d'Elx i seguir-lo en tota la seua extensió, et recomanem que imprimisques o descarregues la guia de la representació.
Segon acte La Festa
El segon acte del Misteri d'Elx s'inicia també després del cant de les Vespres de l'Assumpció de Maria. Des de l'ermita de Sant Sebastià i de la mateixa manera que ja indiquem al començament del primer acte, tornen a partir els actors en el seguici que els trasllada a la porta major de la basílica de Santa Maria. Entren per l'andador l'arxipreste de l'església i els tres cavallers. Besen els peus de la imatge de la Mare de Déu, el túmul funerari de la qual es troba a la dreta de l'escenari, i s'asseuen en les butaques respectives. Darrere d'ells, entren els apòstols, que també veneren la figura de Maria i se situen al seu voltant. En este segon acte, sant Pere ha substituït la seua túnica per l'alba, l'estola i la capa pluvial. D'altra banda, hem d'assenyalar que, durant el pas de la Vespra a la Festa, s'ha obert al centre de l'entaulat un gran fossa quadrada rodejada per una balustrada, que representa la sepultura preparada per a rebre el cos de la Mare de Crist. Per la seua part, Maria Salomé, Maria Jacobe i els àngels del seguici de la Mare de Déu es detenen al principi de l'andador, al costat de la porta major del temple. Llavors, tres dels apòstols canten una estrofa en què decidixen acostar-se al lloc on es troba el seguici marià i invitar-lo al sepeli de la Mare de Déu:
Par-nos, germans, devem anar
a les Maries pregar
devotament vullen venir
per a la Verge sepelir.
Parécenos, hermanos, que debemos andar
a las Marías rogar
que devotamente quieran venir
para la Virgen sepelir.
Tot seguit, quatre apòstols descendixen fins al començament del corredor inclinat i, adreçant-se a les Maries i als àngels, entonen la invitació següent:
A vosaltres venim pregar
que ensems anem a soterrar
la Mare de Déu gloriós,
puix tant de bé ha fet per nós.
A vosotras venimos a rogar
que vayamos juntos a enterrar
a la Madre del glorioso Dios,
pues tanto bien ha hecho por nos.
E anem tots
ab amor i alegria,
per amor del Redemptor
e de la Verge Maria.
Y vamos todos
con amor y alegría,
por amor del Redentor
y de la Virgen María.
A estes paraules respon el seguici:
Vosaltres siau ben vinguts,
parents e amics de grans virtuts.
Promptes som per a anar
a la Verge soterrar.
Vosotros seais bienvenidos,
parientes de grandes virtudes
y amigos.
Prontas somos para andar
a la Virgen enterrar.
Després de la contestació afirmativa, pugen tots junts al cadafal. En arribar-hi, els actors del seguici virginal besen els peus de la imatge i es dirigixen a continuació als seients que els han assignat i que, en este segon acte, estan situats a l'esquerra de l'escenari.
Aleshores, sant Pere arreplega la palma depositada sobre el cos de la Mare de Déu i, mentres canta a sant Joan, li demana que la porte davant del cos de Maria:
Preneu vós, Joan, la palma preciosa
e portau-la davant lo cos glorificat
car així ho dix la Verge gloriosa
ans que als cels se n'hagués pujat.
Tomad vos, Juan, la palma preciosa
y llevadla delante del cuerpo glorificado
pues así lo dijo la Virgen gloriosa
antes que a los cielos se hubiese marchado.
Sant Joan, reconeixent el poder de Pere que li ha llegat el mateix Crist, accepta l'encàrrec:
De grat prenderé la palma preciosa
a compliré lo que haveu manat,
puix que haveu potestat copiosa
de condemnar e delir tot pecat.
De grado tomaré la palma preciosa
y cumpliré lo que me habeis mandado
puesto que tenéis potestad copiosa
de condenar y borrar todo pecado.
Com en el primer acte, el pas de la palma daurada s'efectua seguint el cerimonial de besar-la i posar-la lleugerament damunt del front, tant en el moment de donar-la com en el de rebre-la. Després s'agenollen tots els deixebles al voltant del túmul de Maria i inicien un cant laudatori com a preparació del soterrar:
Flor de virginal bellesa,
temple d'humilitat,
on la Santa Trinitat
fon enclosa e contesa.
Flor de virginal belleza,
templo de humildad,
donde la Santa Trinidad
fue contenida y presa.
Pregam-vos, cos molt sagrat,
que de nostra parentat
vos acord tota vegada
quan sereu als cels pujada.
Os rogamos, muy sagrado cuerpo,
que de nuestro parentesco
os acordéis en todo tiempo
cuando seáis subida al cielo.
Una vegada conclòs el cant, s'alcen tots i comencen a entonar el salm 114, In exitu Israel d'Egipto, propi de la litúrgia d'exèquies. No obstant això, atret pels càntics, ha aparegut en la porta major de l'església un grup nombrós de jueus encapçalat pel gran rabí. Mentres la majoria d'ells es detenen en el lloc indicat -al començament de l'andador-, dos d'estos jueus comencen a pujar pel corredor amb la intenció d'esbrinar d'on prové la música. Els dos hebreus pareix que dialoguen entre ells i que s'estranyen d'estos cants tan singulars. Fan gests de sorpresa. De sobte, un dels dos s'acosta al cadafal i descobrix el grup d'apòstols cantant al voltant de la Mare de Déu. Ràpidament avisa el seu company i entre els dos comproven la troballa. En una correguda per l'andador, es dirigixen al gros dels infidels i expliquen, també amb gests, tot allò que acaben de veure. Els jueus s'alteren, comenten entre ells i decidixen assaltar el grup de deixebles de Crist per a robar el cos de Maria i destruir-lo després. D'esta manera volen evitar que els apòstols, igual que feren amb Jesús, diguen, després de soterrar-la, que ha ressuscitat. En un moment determinat, el cant del salm apostòlic s'interromp per la veu irada del gran rabí, secundada pels altres jueus, que manifesten les seues intencions hostils a mesura que van pujant per l'andador de manera amenaçant:
Aquesta gran novetat
nos procura deshonor;
anem tots a pas cuitat,
no comportem tal error.
Esta gran novedad
nos procura deshonor;
vamos todos con celeridad,
no permitamos tal error.
No és nostra voluntat
que esta dona soterreu,
ans de tota pietat
vos manam que ens la deixeu.
No es nuestra voluntad
que esta mujer enterréis,
antes, con toda piedad,
os mandamos que nos la dejéis.
E si açò no fareu,
nosaltres cert vos direm
que us manam en quant podem,
per Adonai que ens la deixeu.
Y si eso no hacéis,
nosotros cierto os diremos
que os mandamos en cuanto podemos,
por Adonay que nos la dejéis.
Els apòstols, sorpresos, s'arremolinen al voltant del túmul de la Mare de Déu mentres intenten veure què passa fora de l'entaulat. Els jueus que fan d'exploradors, es destaquen de la resta i pugen en primer lloc. Els deixebles s'adonen de les seues intencions i decidixen eixir per a detindre'ls. Descendixen primer sant Joan i sant Pere. L'apòstol estimat, enarborant la palma, intenta parar el jueu que se li acosta. Sant Pere actua de la mateixa manera. S'espenten i simulen una lluita cos a cos, mentres els altres deixebles se situen davant del fèretre per a evitar que el profanen. No obstant això, l'elevat nombre d'hebreus que lluita per pujar fa retrocedir els apòstols cap al cadafal mentres continuen els cants. A pesar de la intensa oposició dels seguidors de Crist, el primer dels jueus aconseguix arribar per fi a l'escenari, trencar la barrera i acostar-se al fèretre de Maria. Quan es disposa a agafar el cos de la Mare de Déu, queda paralitzat i amb les mans engafades. Els companys, a mesura que van arribant a l'entaulat i presencien el fet miraculós, cauen agenollats, penedits de la seua acció. Aleshores, entonen un cant en què supliquen ajuda:
Oh, Déu Adonai
qui formis natura,
ajuda'ns Sabdai
saviesa pura!
¡Oh, Dios Adonay
que formas natura,
ayúdanos, Sabday,
sapiencia pura!
Som nós penedits
de tot nostre cor.
Pregam-te, Senyor,
no vulles guarir.
Estamos arrepentidos
con todo nuestro corazón.
Te rogamos, Señor.
que nos quieras curar.
Tal miracle mai
no féu creatura.
Ajudan'ns, sant Pere,
qui tens la procura!
Tal milagro jamás
hizo criatura.
¡Ayúdanos, San Pedro,
que tienes la procura!
Els deixebles de Jesús, reconeixent la sinceritat i el penediment dels jueus, els demanen, per a poder-los perdonar, que manifesten la seua fe en la virginitat de Maria:
Prohomens jueus. si tots creeu
que la Mare del Fill de Déu
tostemps fon verge, sens dubtar,
ans e aprés d'infantar.
Prohombres judíos. si todos creeis
que la Madre del Hijo de Dios
fue virgen todo tiempo, sin dudar,
antes y después de alumbrar.
Pura fon e sens pecat
la Mare de Déu glorificat,
advocada dels pecadors.
creent açò guarireu tots.
Pura fue sin pecado
la Madre de Dios glorificado,
abogada de los pecadores,
creyendo esto todos sereis sanados.
Els jueus, que continuen agenollats i sense poder moure's, sol·liciten l'ajuda dels apòstols als quals imploren el baptisme i manifesten la ferma creença que Maria és la Mare de Déu:
Nosaltres tots creem
que és la Mare del Fill de Déu.
Batejau-nos tots en breu.
que en tal fe viure volem.
Todos nosotros creemos
que es la Madre del Hijo de Dios.
Bautizadnos en breve a todos.
que en tal fe vivir queremos.
Sant Pere bateja els infidels tocant-los els caps amb la palma daurada. En eixos moments queden curats miraculosament, i el jueu que va quedar amb les mans engafades al costat del fèretre aconseguix moure-les i cau agenollat immediatament. L'alegria dels hebreus es transforma en cant:
Cantem, senyors!
Que cantarem?
Ab clamors, façam gracies i llaors
a la humil Mare de Déu.
¡Cantemos. señores!
¿Qué cantaremos ?
Con clamores, demos gracias, y loores
a la humilde Madre de Dios.
A ella devem servir
tot lo temps de nostra vida,
puix sa bondat infinida
nos vullgué així guarir.
A ella debemos servir
todo el tiempo de nuestra vida,
pues su bondad infinita
nos quiso curar así.
Doncs cantem tots,
tots la lloem!
Ab clamors, façam gràcies i llaors
a la humil Mare de Déu.
¡Así, pues, cantemos todos,
todos loémosla!
Con clamores, demos gracias y loores
a la humilde Madre de Dios.
Una vegada curats els infidels de la seua dolença, s'alcen drets i mouen les mans per a mostrar la curació. Tots junts, apòstols i jueus, es disposen a dur a terme el soterrar de Maria. En esta escena es fa una processó al voltant del cadafal, i a pesar de l'estretor de l'escenari, el moviment solemne de la desfilada s'inicia amb la creu alçada, que porta un dels jueus. El seguixen grups d'apòstols i d'hebreus. Darrere d'ells, precedida de l'encenser, trobem el jaç processional amb el cos de la Mare de Déu que porten, sota pal·li, els mateixos actors. Tanquen el sepeli sant Pere, que actua com a preste, les dos Maries i els àngels del seguici. El soterrar fa una volta completa a l'escenari durant la qual s'entona novament el salm 114:
In exitu Israel d'Egipto
Domus ]acob de populo barbaro,
Facta est Judea sanctificatio eius,
Israel potestas eius.
Al salir Israel de Egipto,
la casa de Jacob de un pueblo extranjero,
hizo de Judá su santuario,
de Israel, su imperio.
Mare vidit, et fugit:
Jordanis conversus est retrorsum.
Montes exsultaverunt ut arietes:
et colles sicut agni ovium.
Lo vio el mar y huyó:
el Jordán retrocedió.
Dieron saltos los montes como carneros:
y los collados como corderos.
Conclosa la volta al cadafal, el jaç, amb la figura de la Mare de Déu, és tornat al seu lloc d'origen, i tots els personatges entonen un bell cant de veneració:
Ans d'entrar en sepultura
aquest cos glorificat
de la Verge santa i pura,
adorem-lo de bon grat.
Antes que entre en sepultura
este cuerpo glorificado
de la Virgen santa y pura,
adorémosle de buen grado.
Contemplant la tal figura,
ab contricció i dolor,
de la Verge santa i pura
en servei del Creador.
Contemplando tal figura
con contricción y dolor,
de la Virgen santa y pura
en servicio del Creador.
Respectant la tal figura,
ser de tanta majestat,
de la Verge santa i pura,
adorem-lo de bon grat.
Respetando la tal figura,
ser de tanta majestad,
de la Virgen santa y pura,
adorémosle de buen grado.
Tot seguit, els apòstols trauen en braços la imatge de la Mare de Déu del jaç processional i la instal·len davant de la sepultura simulada que, com hem assenyalat, es troba al centre de l'escenari. La figura és col·locada damunt d'un llenç bellament brodat, i el cap, reclinat sobre coixins, recolza en la barana del sepulcre. Sant Pere, agenollat davant d'ella, l'encensa tres vegades seguint el ritual d'exèquies (este encensament se suprimix en els assajos generals). Els apòstols i els jueus, drets, entonen una vegada més el salm In exitu Israel d'Egipto. Acabat el cerimonial, el cos de Maria és baixat per mitjà d'este llenç a l'interior del sepulcre. I en este moment sona l'orgue per a anunciar que les portes del cel s'han obert i ha començat a descendir l'araceli. Com en la Vespra, quatre àngels toquen les guitarres i l'arpa i l'àngel major porta l'ànima de la Mare de Déu en les mans. El bell cant del cor angèlic ompli l'església amb la promesa de la resurrecció:
Llevantau's, Reina excel·lent,
Mare de Déu omnipotent.
Veniu, sereu coronada
en la celestial morada.
Levantaos, Reina excelente,
Madre de Dios omnipotente.
Venid, sereis coronada
en la celestial morada.
Alegrau's que hui veureu
de qui sou Esposa e Mare
e també veureu lo Pare
del car Fill i etern Déu.
Alegraos, que hoy vereis
de quien sois Esposa y Madre
y también vereis al Padre
del caro Hijo y eterno Dios.
Allí estareu sens tristor
on pregareu per lo pecador
e reinareu eternament,
contemplant Déu onmipotent. (9)
Allí estareis sin tristeza
donde rogareis por el pecador
y reinareis eternamente
contemplando a Dios omnipotente.
(9) En les representacions actuals, només es representa la primera quarteta d'este cant.
Quan l'araceli arriba al cadafal, penetra en el seu interior a través de l'orifici o escotilló central, el mateix que va servir per a sepultar el cos de Maria. És més, justament davall de l'escotilló hi ha un fossa excavada en la mateixa església perquè l'aparell aeri puga entrar totalment en l'escenari. Esta fossa, que pot apreciar-se a l'entrada del presbiteri de Santa Maria, està coberta la resta de l'any amb uns taulons. Una vegada que l'araceli està amagat de la vista del públic, se substituïx l'àngel major de l'artefacte celest per la imatge de la Mare de Déu, que és adornada acuradament i subjectada a l'aparell per les seues cambreres. Després d'això, la recèlica comença a pujar cap al cel. La imatge de Maria, ja sense la màscara mortuòria que simulava la seua mort, apareix ressuscitada. D'esta manera plàstica, amb la unió de l'ànima que baixa des del cel al cos que havia sigut soterrat, es representa perfectament l'Assumpció de la Mare de Crist.
L'ascens de l'araceli, amb els àngels entonant el mateix càntic que en la baixada, es deté al mig del seu recorregut i queda suspés entre el cel i el cadafal. En aquell moment, tornen a l'església els dos cavallers electes que, moments abans, havien eixit a buscar l'apòstol que faltava, sant Tomàs. Este, que segons la tradició es trobava predicant a l'Índia, fa gests d'estranyesa, ja que, ni ell ni els seus companys d'apostolat comprenen el motiu d'un viatge tan llarg i misteriós. De sobte, després d'avançar uns metres pel corredor central, descobrix els apòstols i els jueus al voltant de la sepultura, i comprén immediatament que és la sepultura de Maria:
Oh, bé és fort desaventura
de mi trist, desaconsolat,
que no em sia ací trobat
en esta santa sepultura!
¡Oh, qué fuerte desventura
de mi triste, desconsolado,
que no me haya aquí encontrado
en esta santa sepultura!
Avança uns passos més i es deté sorprés, quasi espantat, en descobrir suspesa en l'aire la Mare de Déu rodejada d'àngels. Aleshores s'adreça a sa mare i li demana perdó per la tardança:
Prec-vos, Verge excel·lent,
Mare de Déu omnipotent.
Vós m'hajau per excusat
que les Índies m'han ocupat.
Ruégoos, Virgen excelente,
Madre de Dios omnipotente.
Vos me deis por excusado
que las Indias me han ocupado.
Sant Tomàs cau agenollat i emocionat en acabar el seu cant. El cel torna a obrir les portes i amb una música suau de l'orgue comença a descendir la coronació, un artefacte aeri d'estructura semblant a l'araceli de dimensions més reduïdes. Està format per una espècie de butaca central ocupada pel Pare Etern i als dos costats hi ha dos xiquets agenollats sobre mènsules, que representen les altres dos persones de la Santíssima Trinitat. Déu Pare és el tercer dels personatges del Misteri que ha de ser representat per un sacerdot. Lentament, la Trinitat s'acosta a l'araceli, mentres els seus ocupants entonen el cant següent:
Vós siau ben arribada
a reinar eternalment,
on tantost, de continent,
per Nós sereu coronada.
Vos seais bien arribada
a reinar eternamente,
donde enseguida, inmediatamente,
por Nos sereis coronada.
El Pare Etern, coincidint amb el final del càntic, deixa caure una corona imperial daurada que porta en els mans subjecta per un cordó. A poc a poc, descendix els escassos metres que separen els dos aparells, alhora que una pluja d'or que ix del cel envolta els personatges, i. finalment, la corona es deposita sobre el cap de Maria (En els assajos generals esta coronació és només simulada: deixa caure la pluja d'oripell, però no la corona imperial).
L'instant és inenarrable. La multitud que ompli de gom a gom el temple prorromp en aplaudiments i víctors. Totes les campanes de l'església, exteriors i interiors, són llançades al vol. Una salva de coets es dispara des de les terrasses de Santa Maria. I l'orgue, amb tots els registres oberts, emprén un tutti majestuós. Els !Visca la Mare de Déu! ixen de les goles d'actors i d'espectadors. Este és el moment culminant de la Festa, el cim del Misteri. La Mare de Déu, la patrona d'Elx, ha sigut coronada com a reina de la creació en presència de tota la població.
El text més antic del Misteri de tots els que coneixem, datat el 1625, indica que el cant de la Santíssima Trinitat va ser corregit pel llicenciat Comes, mestre de música del Palau Reial. No obstant això, pareix que la correcció, que reproduïm a continuació, no es va utilitzar i, per tant, esta segona lletra no es canta en l'actualitat:
Veniu, Mare excel·lent,
puix que virtut vos abona,
ab esta imperial corona
reinareu eternalment.
Venid, Madre excelente,
ya que virtud os abona,
con esta imperial corona
reinareis eternamente.
Durant els instants que dura la coronació de Maria, els apòstols i els jueus del cadafal descobrixen l'emotiva escena. Aleshores, comprenen que la Mare de Déu ja no està en el sepulcre perquè ha ressuscitat i, coronada, puja cap al cel. Per això, alcen les mans cap a les altures, s'unixen a l'acció i reben pluja abundant d'oripell que inunda l'escenari i els seus voltants. Sant Tomàs recorre els passos que li quedaven per a arribar a l'entaulat. Una vegada allí, saluda i abraça sant Pere i sant Joan. Este últim desfulla la palma daurada i, quan baixa de l'escenari, s'obri camí dificultosament entre la gent. Puja a les tribunes oficials edificades en els laterals de l'església i entrega fulles d'esta palma a l'alcalde i al president del Patronat del Misteri (esta acció de repartir la palma daurada no es representa en els assajos generals).
Quan la Santíssima Trinitat arriba a la cúpula, l'araceli comença l'ascens. Els aplaudiments se succeïxen sense parar. L'orgue ompli el recinte de la basílica amb la seua majestuosa música. Finalment, quan l'araceli està a punt d'arribar al cel, els apòstols i els jueus entonen una Gloria Patri d'acció de gràcies:
Gloria Patri et Filio
et Spiritui Sancto.
Sicut erat in principio
et nunc et semper
et in saecula saeculorum.
Amen.
Gloria al Padre y al Hijo
y al Espíritu Santo.
Como era en un principio
y ahora y siempre
y por los siglos de los siglos.
Amén.
L'araceli, amb la imatge de la Mare de Déu, és acomiadat amb forts aplaudiments. Els actors ixen en dos files i es dirigixen a l'ermita de Sant Sebastià. Tanquen el seguici sant Joan, sant Jaume i sant Pere seguits de l'arxipreste i dels tres cavallers. El Misteri d'Elx, la Festa d'Elx, ha acabat.
